Aquesta tesi investiga les ecologies de formació permanent que combinen l'aprenentatge formal, no formal i informal per fomentar la comprensió i la participació en relació amb la memòria de l'Holocaust modelada per les tecnologies digitals. Partint d'una anàlisi de les relacions entre la memòria històrica en una època que podem anomenar "posttestimoni" (post-witness) i els ecosistemes mediàtics emergents que transmeten i comparteixen aquests records, aquesta tesi aprofundeix en l'exploració d'enfocaments educatius i posa l'èmfasi en les ecologies d'aprenentatge com un mètode efectiu tant per l'aprenentatge professional dels docents com per al públic en general sobre el tema. Aquesta tesi aborda aquestes llacunes focalitzant dos corrents de recerca paral·lels: els ecosistemes mediàtics (socials) de la memòria de l'Holocaust tal com els implementen en les xarxes socials organitzacions de l'Holocaust, com museus i monuments commemoratius, i les ecologies d'aprenentatge dels usuaris en línia que busquen crear experiències d'aprenentatge significatives relacionades amb l'Holocaust. La tesi es presenta com un compendi de set articles i un estudi complementari.