Principals adverbis i locucions adverbials
| De manera | com, bé (ben), malament (mal), millor, pitjor, així, d'aquesta manera, a poc a poc, de pressa, dempeus, arran, sobretot, de mica en mica, de cara enlaire, comunament, difícilment, contínuament, juntament / junt, conjuntament, respectivament... |
| De lloc | on, aquí / ací, allà / allí, ençà, (a) dalt, (a) prop, lluny, enllà, pertot, enlloc, amunt, avall, avant / endavant, enrere / endarrere, endins / endintre, enfora, (a) fora... |
| De temps | ara, ara mateix, ja, encara, quan, després, més tard, demà, ahir, avui, sovint, de tant en tant, aviat / prompte, tard, d'hora, sempre, mai, abans, de seguida / tot seguit, enguany, momentàniament, breument, sovint, actualment, recentment, freqüentment, habitualment, a/de vegades, a voltes, de moment, diàriament / setmanalment..., excepcionalment, mentrestant, aleshores... |
| De quantitat | més, menys, molt, poc, bastant, massa, gaire, força, prou, gens, tant, tan, absolutament, completament, del tot, totalment, excessivament... |
| D'afirmació | sí, prou, àdhuc, així mateix, sens dubte, i tant, de debò, ben segur, és clar... |
| D'inclusió, exclusió, aproximació i particularització | també, tampoc, fins i tot / fins, inclús, ni, ni tan sols, sols / tan sols, solament, només, únicament, exclusivament, tot just, i prou; almenys, com a mínim / màxim, quasi, gairebé, aproximadament, en certa manera, si més no, concretament / en concret... |
| De negació | no, no [...] pas, i ara!, de cap manera, en absolut... |
| De possibilitat | possiblement, potser, probablement, segurament, tal vegada, tal volta, si molt convé, qui sap, per ventura... |
| D'evidència | evidentment, aparentment, naturalment, veritablement / vertaderament / verdaderament, de veres, de veritat, de debò, pel que es veu, segons sembla, per descomptat, indubtablement, lògicament... |
| De necessitat | forçosament, irremeiablement, necessàriament, per força, costi el que costi, sigui com sigui, de totes maneres / de tota manera... |
| De valoració | afortunadament, desgraciadament, dissortadament, increïblement, lamentablement, sortosament, per sort, per fortuna... |
| D'actitud | confidencialment, francament, honradament, sincerament, succintament, ras i curt, resumidament... |
| Temàtics | demogràficament, genèticament, legalment, literàriament, tècnicament, políticament... |
Usos
- Adverbis acabats en -ment
- Bé/malament i ben/mal
- Quantificadors mai, res, gens, cap... + no
- Adverbis de dubte
- Formes genuïnes
Quan hi ha més d'un adverbi acabat en -ment, es poden deixar tots sencers o suprimir el sufix de tots llevat del primer, que ha de ser sencer. La supressió del sufix -ment és usual en escrits molt formals.
L'esdeveniment l'ha afectat físicament i psíquicament / físicament i psíquica [i no pas física i psíquicament].
Amb aquesta carta us volem saludar efusivament i afectuosament / efusivament i afectuosa [i no pas efusiva i afectuosament].
Els adverbis bé i malament prenen les formes ben i mal, respectivament, quan precedeixen el mot que modifiquen.
Tot el que hi ha mal escrit s'ha de refer [i no pas malament escrit].
Està ben fet, però encara no ho podem ensenyar [i no pas bé fet].
Quantificadors mai, res, gens, cap... + no
Quan els quantificadors mai, res, ningú, enlloc, tampoc, cap i gens amb valor negatiu van davant del verb és possible tant l'elisió com el manteniment de l'adverbi no. Amb tot, el manteniment de l'adverbi és l'opció preferent en els registres formals.
La participació decau si ningú no vetlla perquè es mantingui [millor que ningú vetlla].
Mai no el podran vèncer mentre estigui alerta [millor que Mai el podran vèncer].
És un mal que cap remei no pot guarir [millor que cap remei].
Enlloc no trobareu el que us oferim aquí [millor que Enlloc trobareu].
Si els convençuts no doneu suport a la proposta, els dubtosos tampoc no ho faran [millor que tampoc ho faran].
Amb els adverbis de dubte (potser, tal vegada, probablement, etc.) el verb ha d'anar en indicatiu i no pas en subjuntiu.
Tal vegada s'equivoca, però l'heu d'ajudar [i no pas s'equivoqui].
Així que hi sigui tothom comença, perquè potser jo arribaré tard [i no pas arribi].
S'han de fer servir les formes genuïnes d'adverbis i locucions adverbials (dempeus, a poc a poc, de mica en mica, de cara enlaire, a vegades, etc.) en comptes de les que són calcades incorrectament del castellà (*de peu, *poc a poc, *mica en mica, *de cara per amunt, *en ocasions, etc.). També s'han de distingir mentrestant de la conjunció mentre, a dalt i a baix de amunt i avall, massa i molt de gaire, força de molt, etc. En certs parlars (com el valencià i el tortosí) el quantificador gaire no té ús i es fa servir molt en lloc seu.
Quan va entrar tothom es va posar dempeus / dret aplaudint [i no pas de peu].
Les coses van anar canviant a poc a poc [i no pas poc a poc].
Immediatament van posar el ferit de cara enlaire [i no pas de cara per amunt].
A vegades rebreu un fitxer adjunt amb el missatge [i no pas En ocasions].
Tothom prestava atenció al conferenciant. Mentrestant, els encarregats de l'homenatge treballaven en silenci [i no pas Mentre].
Estudiar no li ha agradat mai gaire [i no pas massa ni molt].
En aquest sentit, la situació actual no ha canviat gaire respecte a la de fa 300 anys [i no pas massa ni molt].
En aquesta pàgina, si anem més avall, trobarem l'enllaç que ens interessa [i no pas a baix].