Article definit
- Norma general
- En contraccions
- En enumeracions
- Amb dies de la setmana
- Amb infinitiu
- Tots dos o els dos
- Tots/totes o els/les
- Article en comptes de demostratiu (aquell, aquella)
- Locucions sense article
- Amb topònims
| singular | plural | ||
| masculí | el | davant de consonant (també i i u consonants): el gos, el iogurt, el uombat | els |
| l' | davant de vocal (també precedida de h muda): l'indicador, l'enyor, l'hexàgon | ||
| femení | la | davant de consonant (també i i u consonants): la dona, la hiena | les |
| davant de i i u àtones: la universalitat, la intenció | |||
| davant de noms de lletra: la ema, la hac | |||
| davant de certs mots: la host, la una (hora), la ira | |||
| l' | davant de vocal, fora de i i u àtones (i els casos anteriors): l'alba, l'única | ||
L'article masculí (el + consonant i els) es contrau amb les preposicions a, de i per i el mot ca si el precedeixen.
Li agrada passejar pels jardins [però: Ho ha sabut per l'índex de publicacions].
Ha entrat al firal [però: Ho han dit a l'autor de l'obra].
Ve del palau de Pedralbes [però: Ve de l'antic Centre de Recursos].
Van a cal metge [però: Van a ca l'advocat].
En les enumeracions, si els substantius designen elements diferents (és a dir, quan el segon no és l'explicació del primer o no designa la mateixa cosa), es posa article davant de cada substantiu o no se'n posa cap.
S'hi van fer servir materials més resistents, com ara pedra, maons, teules, etc.
S'estudiaven a fons les lleis, els costums, el dret [i no pas les lleis, costums i dret].
Les necessitats de l'empresa o organització... [amb un sol article, perquè és un sol concepte].
Els dies de la setmana van sense article quan ens referim al dia immediatament anterior o posterior al moment de l'enunciació; és a dir, que es posa article quan fan de substantiu, però no pas quan fan d'adverbi.
Diumenge va venir / vindrà ('el diumenge passat' / 'el diumenge vinent').
El diumenge fa excursions o bé Els diumenges fa excursions ('cada diumenge').
El divendres 14 de febrer tindrà lloc la inauguració de la nova biblioteca.
No es posa article davant d'infinitiu amb valor verbal (és a dir, d'acció), tret d'alguns casos en què l'expressió està lexicalitzada o quasi lexicalitzada.
Nedar és l'únic que li agrada.
Beure tant no és bo per a ningú.
Però:
Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.
Mal m'està (el) dir-ho.
Davant de numerals amb sentit de totalitat, si s'han esmentat abans els termes que aquests numerals determinen i no porten altres determinants, se sol fer servir tots/totes en comptes de l'article.
Al segle xiv es destaquen les empreses de Jaume II i de Pere el Cerimoniós. Tots dos reis van afavorir... [millor que Els dos reis].
Hem vist els dos professors de la UPF i les tres professores de la UPC, i tots cinc... [millor que els cinc].
Es fa servir tots/totes sense article en certes expressions.
Hi ha polítics i dirigents de tots colors [i no pas de tots els colors].
La invasió comporta una profunda ruptura en tots sentits [i no pas en tots els sentits].
Article en comptes de demostratiu
S'ha d'evitar l'abús de demostratius en comptes d'articles, que són molt més usuals. Això a part, s'ha de tenir en compte que els demostratius impliquen proximitat (aquest) o llunyania (aquell), mentre que l'article és més neutre.
El missatge sobre les ONG va dirigit a totes les persones que hi estiguin interessades [i no pas aquelles].
Estem a la vostra disposició per a tots els aclariments que us calguin [i no pas aquells].
Tot seguit us explicarem els motius pels quals el treballador es pot absentar [i no pas aquells].
Amb això us volem donar la informació que pensem que us pot ser útil [i no pas aquella].
Conté un directori de totes les biblioteques públiques de la comarca, amb enllaços a les que tenen pàgina web [i no pas aquelles].
Algunes locucions van sense article.
Hi havia un munt de llibres apilats a terra [i no pas al terra].
Cada dia para taula [i no pas para la taula].
Jugar a escacs / a futbol / a bàdminton [i no pas als escacs / al futbol / al bàdminton].
Alguns topònims (totes les comarques llevat d'Osona, alguns països, poblacions, muntanyes, rius, etc.) van amb article quan són en un context redactat.
l'Urgell, el Baix Camp, el Segrià, el Baix Vinalopó, els Ports, la Garrotxa
la Xina, el Líban, el Iemen, la Gran Bretanya, l'Azerbaidjan, el Brasil, els Estats Units
la Pobla de Mafumet, l'Alguer, l'Hospitalet, els Hostalets de Balenyà, les Borges
el Montseny, el Canigó, el Puigmal, el Puigsacalm
la Muga, la Tordera, el Güell, l'Ebre, el Francolí, el Brogent, la Tet, el Xúquer
En enumeracions, quadres, mapes o quan es posen entre parèntesis es pot prescindir de l'article.
Valor abstractiu i intensificador de l'article el
En català no s'usa l'article neutre lo del castellà, el qual no es pot traduir sempre per el, sinó que s'ha de fer amb estructures diferents segons el valor que tingui.
Valor abstractiu
- En aquest cas, la construcció en català es fa amb el, la, allò, això, el que, la cosa que, convertint l'adjectiu en substantiu o recorrent a altres construccions.
El que no m'ha dit és... [i no pas Lo que].
Ara ve la bona [i no pas lo bo].
El que té d'interessant el cas... [i no pas Lo que].
La difícil senzillesa del que és variat i decoratiu [i no pas del variat].
És més interessant que no em pensava o bé És més interessant del que em pensava [i no pas de lo que].
Sempre està amb la mateixa (cosa) / igual [i no pas amb lo mateix].
Això que dibuixa [i no pas Lo que dibuixa].
- També tenen valor abstractiu les construccions el + adjectiu, el + més/menys + adjectiu i el + millor/pitjor.
L'interessant del cas... [i no pas Lo interessant].
L'ideal seria que universitat i empresa treballessin conjuntament.
El lògic és que primer introduïu els canvis i després refeu els gràfics.
El més important és que tingueu clares les premisses del vostre treball.
Sempre s'imagina el pitjor.
Accediu a la GBU per consultar el quadre de construccions amb l'article el amb valor abstractiu (o individualitzador).
Valor intensificador
Amb valor intensificador, les construccions adequades en català en els registres formals són al més, com més, tan [...] com, tant com, com [...] de, tan [...] que, tant que, que.
Heu de tenir aquests mòduls al més aviat possible / com més aviat millor / tan aviat com pugueu / [i no pas lo més aviat possible].
I tan intel·ligent que era [i no pas lo intel·ligent que].
Us contestarà tan aviat com podrà [i no pas lo més aviat que].
Estudia tant com puguis [i no pas tot lo que].
I que n'és, de pesat! [i no pas lo pesat que és].
No saps com era d'innocent [i no pas lo innocent que ni eracom d'innocent era
Que bonic que és! [i no pas Lo bonic que].
I tant que corria [i no pas Amb lo que].
Accediu a la GBU per obtenir més informació sobre el valor intensificador (o ponderatiu) de l'article el.
Modismes
Aquí no hi ha norma general: cada un es fa a la seva manera.
a tot estirar, pel cap alt [i no pas tot lo més, a lo més]
això rai [i no pas això és lo de menys]
la resta, les altres coses [i no pas lo restant, lo altre]
per tant [i no pas per lo tant]
pel que es veu [i no pas per lo vist]
potser, si molt convé [i no pas a lo millor]
prou [i no pas lo suficient]
Indefinits i quantificadors
Un/una indeterminat o indefinit
S'ha de vigilar de fer servir correctament l'indeterminat o indefinit un/a, tant en singular com en plural, especialment en aquests casos:
-
En plural s'ha de mirar si hi ha determinació o no n'hi ha i, d'acord amb això, es posa article indeterminat davant el substantiu o no se n'hi posa (per exemple, Han comprat uns llibres molt interessants, amb substantiu vagament determinat, és diferent de Han comprat llibres, sense determinar gens).
Per fer inventari necessitem arxivadors i etiquetes [i no pas
uns arxivadors i unes etiquetes].
-
Les aposicions no s'introdueixen amb article, ni indeterminat ni determinat, fora que hi sigui necessari.
La UOC ha obert les portes de diversos centres presencials a poblacions de les comarques barcelonines, àrea a la qual pertanyen més del 50 % dels estudiants [i no pas
una àrea].
En aquesta conferència es parlarà de les implicacions que els nous mitjans d'informació i comunicació tenen en l'educació, tema clau per entendre i aprofitar aquest nou marc [i no pasun tema].
S'han de distingir els cardinals un/una, dos/dues dels ordinals u, dos, invariables (el cardinal dos és invariable en valencià).
Aquest curs es començaran dues noves especialitats [i no pas dos].
Trobareu l'índex i l'explicació introductòria a les pàgines u i dos del dossier [i no pas un o una ni dues].
Vegeu les formes pròpies que presenten alguns numerals en els parlars valencià i baleàric.
Per a numerals amb guionet o sense, vegeu l'apartat Ortografia / Guionet en mots compostos; per a numerals precedits de tots/totes o d'article, vegeu l'apartat Article definit / Tots dos o els dos d'aquesta mateixa pàgina.
Tot/tota i mig/mitja davant de topònims
Es fan servir els determinants tot i mig invariables, en masculí, quan precedeixen topònims. Ara bé, si el topònim comença amb l'article femení s'ha de posar el femení tota, mitja.
Li van concedir un premi i ha pogut viatjar per tot Europa.
Amb aquestes pluges hi ha hagut inundacions a tot Catalunya.
Mig Osona i tota la Garrotxa participaran en aquesta empresa.
Possessius
| Cosa (o persona) posseïda | ||||||
| Persona | m. sing. | f. sing. | m. pl. | f. pl. | ||
| Posseïdor | singular | 1a. |
el meu (mon) |
la meva (ma) |
els meus (mos) |
les meves (mes) |
| 2a. |
el teu (ton) |
la teva (ta) |
els teus (tos) |
les teves (tes) |
||
| 3a. |
el seu (son) |
la seva (sa) |
els seus (sos) |
les seves (ses) |
||
| plural | 1a. | el nostre | la nostra | els nostres | les nostres | |
| 2a. | el vostre | la vostra | els vostres | les vostres | ||
| 3a. | el seu | la seva | els seus | les seves | ||
| llur | llur | llurs | llurs | |||
Vegeu les formes de possessiu d'altres varietats.
L'ús dels possessius àtons (formes que donem entre parèntesis en el quadre, que existeixen únicament en el cas d'un posseïdor singular) en la llengua habitual ha quedat reduït a relacions de parentiu. També tenen un ús quasi lexicalitzat en registres formals, i s'utilitzen en algunes fórmules protocol·làries i de cortesia:
Comparteix despeses amb son pare i ses germanes.
Ses majestats els Reis d'Orient, Sa santedat el papa Francesc.
Quan els possessius forts es posposen al nom no van precedits de l'article.
Aquesta dona és amiga meva.
El possessiu llur/llurs és propi de registres molt formals i encara usat ocasionalment (tret del català septentrional, en què és d'ús habitual). No va precedit per l'article i solament és correcte quan el posseïdor és plural.
Els historiadors convidats han exposat llurs idees durant mitja hora [però: La historiadora convidada ha exposat les seves idees].
En algunes expressions el possessiu va posposat i no pas anteposat: a càrrec meu, en poder vostre, a casa seva, de part teva, etc.
Vaig acomiadar el dol en nom meu i de la família [i no pas en el meu nom i en el].
...la qual cosa comporta retirar tots els tríptics que estiguin en poder seu [i no pas en el seu poder].
Tothom pot estudiar des de casa seva [i no pas la seva casa].
Van guanyar perquè el tribunal estava a favor seu [i no pas al seu favor].
Per molt que aquest canvi ens afecti, no és problema nostre [i no pas el nostre problema].
S'ha d'evitar l'abús de possessius, que en català tenen un ús força més restringit que en altres llengües i a vegades n'hi ha prou amb eliminar-los. En els casos de possessió inalienable (parts del cos, per exemple) no s'ha de posar possessiu.
A partir d'avui, la biblioteca comença els horaris normals [i no pas els seus horaris].
Ensenyaran totes les eines que l'aprenent té a l'abast [i no pas al seu abast].
Un dels paràmetres més significatius del rendiment d'un processador és la velocitat [i no pas la seva velocitat].
En el primer cas l'objectiu serà establir la rendibilitat que proporciona cada títol, mentre que en el segon cas ens centrarem a determinar el cost de l'operació en conjunt [i no pas en el seu conjunt].
Em va allargar la mà i vam encaixar amb força [i no pas la seva mà].
Si l'element posseït porta un modificador que n'expressa una qualitat, el possessiu està ben usat. També està ben usat si fa referència a elements de l'esfera personal i es vol remarcar aquesta relació per algun motiu, com ara desfer possibles ambigüitats.
L'homenatjat va pujar a l'estrada i va captivar tothom amb els seus ulls emocionats.
Agafa el meu ordinador i deixa'l a secretaria perquè no ens el deixem ['el meu ordinador i no el teu'].
Agafa l'ordinador i deixa'l a secretaria perquè no ens el deixem [només hi ha un ordinador].
Alguns possessius, tot i que són possibles, donen com a resultat oracions forçades, poc naturals, i sovint també ambigües. En aquests casos és aconsellable substituir-los per una oració de relatiu, una forma verbal o el pronom feble en.
El dret de subscripció, per la importància que té, mereix una atenció especial [millor que la seva importància].
En els anys de la introducció dels ordinadors, els economistes nord-americans es van trobar amb la paradoxa que utilitzar-los no comportava més rendibilitat econòmica [millor que la seva utilització].
El doctor Gabriel Ferraté va fundar la UOC i en va ser el primer rector [millor que va ser el seu primer rector].
També cal vigilar de no duplicar en una mateixa oració el possessiu i el pronom feble.
Havia començat estudis de teologia, que li van despertar l'interès per la natura [i no pas li van despertar el seu interès].
Ens mostra les possibilitats que té la xarxa per a conèixer bé la llengua i millorar-ne l'ús [i no pas millorar-ne el seu ús].
Amb tot, en alguns casos, com ara en els títols de treballs acadèmics o de conferències, es pot fer servir el possessiu.
«La petjada de la teoria queer en la literatura catalana» o bé «La teoria queer i la seva petjada en la literatura catalana».