Apòstrof

L'apòstrof reflecteix en l'escriptura l'elisió d'un so en la llengua parlada.

Article masculí s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): l'home, l'ingrat, l'arc
no s'apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uombat
femení s'apostrofa davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l'Anna, l'anormalitat, l'organista, l'Índia, l'única (però: la uniteralitat, la innecessària)
no s'apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra)
davant de i i u consonants: la hiena

 

Preposició de s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba, d'altres, d'asimetries, d'universitat
no s'apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i
davant de i i u consonants: de iens, de iod

 

Pronom s'apostrofa davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté
darrere de verb acabat en vocal que no formi part de diftong: compra'n, porta'l, pondre's, porta'ns
en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi
no s'apostrofa us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us
la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem

+ Torna al començament

  • El signe de l'apòstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (´), com es posa de vegades i passa sovint inadvertit.
     
  • Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s'apostrofa l'article masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i l'article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. Cal tenir present que quan la sigla o l'acrònim comencen per i, u seguides de vocal, poden donar-se dues pronunciacions diferents: amb i o u semivocàliques (i llavors no s'apostrofa: el IEN, la UOC) o amb i o u vocàliques (i llavors s'apostrofa: l'IEC, l'IULA).
     
  • Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida.
     
  • Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà.
     
  • Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià.
     
  • Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats", la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor. Però no s'apostrofa davant de mots usats amb valor metalingüístic: El gerundi de establir és establint.
     
  • Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets.
     
  • Davant de topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, del Caire.
     
  • En textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l (per convèncer-lo), coneixe'ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per digues-me), digue'ns (per digues-nos).
     
  • Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el nom sencer: el Al (però l'alumini), de H2O (però d'aigua).
     
  • No es deixa mai l'apòstrof a final de ratlla.

+ Torna al començament