Els diftongs
A cada vocal hi correspon una síl·laba, fora de pocs casos en què una síl·laba correspon a més d'una vocal: diftongs i u darrere q i g seguida de vocal (evidentment, quan i i u són consonants van amb la vocal o les vocals següents: iaia, fèieu, uadi, veuen).
Diftongs | u darrere q i g + vocal |
---|---|
au, eu, iu, ou, (uu),* ai, ei, (ii),* oi, ui | qua, qüe, qui, quo, gua, güe, güi, guo, guai, qüeu |
jaure, duus, xai, niu, noi, treu, laical, helicoidal | quadern, paraigüer, guaitem, obliqüeu |
* N'hi ha pocs casos; només en persones d'algun verb (uu) i dialectalment (ii).
Norma general
La dièresi es posa sobre les vocals i i u.
La funció de la dièresi és indicar |
que es pronuncia la u davant de e i i quan és precedida de q i g. | llengüeta, aqüífer, terràqüia, seqüela, pingüí |
que una seqüència de vocals que formaria diftong no en forma. | saüc, estudiï, amoïnar, aïllada, diürètica, veïnatge | |
que una i o una u que per la situació a la paraula serien consonants són vocals. | reduïa, maleïes, conduïa, agraïen |
- Per tant, no té la funció d'accentuar.
-
Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa lletra, té preferència l'accent.
reduíem, suís (diferent de suïs, forma del verb suar), agraíssiu, lluíssim
Excepcions
No es posa dièresi, encara que no hi hagi diftong, en els quatre casos següents:
-
En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx).
reunió, reincidir, contraindicació, coincidència
-
En les terminacions llatines -us i -um.
Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum
-
En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme no són sufixos).
egoisme, altruista, arcaisme
-
En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir).
agraint, conduir, lluiran, beneiríem