Dièresi

A cada vocal hi correspon una síl·laba, fora de pocs casos en què una síl·laba correspon a més d'una vocal: diftongs i u darrere q i g seguida de vocal (evidentment, quan i i u són consonants van amb la vocal o les vocals següents: iaia, fèieu, uadi, veuen).

Diftongs u darrere q i g + vocal
au, eu, iu, ou, (uu),* ai, ei, (ii),* oi, ui qua, qüe, qui, quo, gua, güe, güi, guo, guai, qüeu
jaure, duus, xai, niu, noi, treu, laical, helicoidal quadern, paraigüer, guaitem, obliqüeu

* N'hi ha pocs casos; només en persones d'algun verb (uu) i dialectalment (ii).

+ Torna al començament

La dièresi es posa sobre les vocals i i u.

La funció
de la dièresi és indicar
que es pronuncia la u davant de e i i quan és precedida de q i g. llengüeta, aqüífer, terràqüia, seqüela, pingüí
que una seqüència de vocals que formaria diftong no en forma. saüc, estudiï, amoïnar, aïllada, diürètica, veïnatge
que una i o una u que per la situació a la paraula serien consonants són vocals. reduïa, maleïes, conduïa, agraïen

  • Per tant, no té la funció d'accentuar.
  • Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa lletra, té preferència l'accent.

        reduíem, suís (diferent de suïs, forma del verb suar), agraíssiu, lluíssim

+ Torna al començament

No es posa dièresi, encara que no hi hagi diftong, en els quatre casos següents:

  1. En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx).

    reunió, reincidir, contraindicació, coincidència

  2. En les terminacions llatines -us i -um.

    Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum

  3. En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme no són sufixos).

    egoisme, altruista, arcaisme

  4. En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir).

    agraint, conduir, lluiran, beneiríem

+ Torna al començament