Reptes i oportunitats de la universitat en un context global, per Jaume Pagès
La universitat acompanya en la formació al llarg de la vida?
«L’educació al llarg de la vida és una realitat, una realitat que palpem i vivim.»
«Les persones són conscients que la formació inicial –encara que hagi arribat als vint-i-tants anys i a vegades quasi als trenta– no és una formació que els permeti enfocar la resta de la seva vida, sinó que els canvis que es produeixen en l’ambient i els canvis interns que es produeixen en les pròpies persones fan que es tingui la inquietud –a vegades la necessitat imperiosa– de formar-se o simplement canviar de línia d’actuació dins una mateixa professió o canviar fins i tot de professió completament.»
«Per a fer front a aquests reptes que es presenten en el pla individual i col·lectiu, els sistemes d’educació a distància han estat pioners i s’han avançat als sistemes educatius tradicionals, que també han tingut un paper important, però és evident que els sistemes educatius a distància i en particular universitats com la UOC han tingut un paper fonamental avançant-se i donant aquest servei que la societat i les seves persones exigeixen i demanen cada vegada amb més força.»
«Penso que això continuarà i fins i tot en alguns casos veurem com els sistemes educatius a distància influeixen de manera positiva sobre els sistemes educatius tradicionals i en particular sobre l’ensenyament presencial.»
«És un fet que els sistemes s’han de relacionar entre ells i que uns i altres s’ajudin mútuament és positiu. Simplement, jo penso que el sistema educatiu és tan important que la diversitat i l’heterogeneïtat del sistema no ens han d’espantar, al contrari: és bo que hi siguin i són un element de progrés que ajuda a fer que es trobin solucions –i si no les troba un ho fa l’altre– i aquestes solucions es generalitzin i impulsin el conjunt del sistema.»