Lliçons que hem après de la crisi, per Jordi Galí
Què poden fer els bancs centrals quan arriben al límit inferior zero dels tipus d'interès nominals?
«Els bancs centrals (...) poden influir intentant convèncer els inversors que mantindran els tipus d'interès molt més baixos i per un període molt més llarg del que estigui justificat per les circumstàncies macroeconòmiques.»
«Això hauria de portar una reducció dels tipus d'interès a llarg termini que hauria de veure's reflectida, en la mesura que el sistema financer funcioni mínimament bé, sigui mínimament operatiu, en els tipus d'interès dels crèdits que atorguen els bancs.»
«Aquesta ha estat la gestió de les expectatives, una segona dimensió d'aquestes polítiques no convencionals, i clarament no convencional perquè l'únic que requeria era fer anuncis respecte a les mesures que eventualment es prendrien en el futur sense prendre cap decisió actualment.»