Seminari (CNSC): "Dysfunctional liberal democracy: Bridging crisis through a politics of hype"

Programa

Resum

Hi ha un escepticisme cada vegada més gran des de la teoria democràtica, basat en percepcions empíriques que els països democràtics liberals són cada vegada més disfuncionals i inversemblants a l'hora de complir les seves promeses (Blühdorn, 2013; Staab, 2022; Selk, 2023). Els paràmetres “d'entrada”, com la inclusió equitativa i la participació en el discurs i la representació del demos, o la comprensibilitat dels processos polítics, i els paràmetres de “sortida”, com la pacificació de les desigualtats a través de l'accés a la riquesa, el control de les elits, la capacitat de resolució de problemes o la protecció del medi ambient, ja no funcionen.

Sostinc que aquestes condicions democràtiques inacceptables se superen amb el rendiment social del “hype” a les democràcies liberals, ja que “escoltar la ciència” ja no és una política factible. Per al demos aquestes intervencions dràstiques en el seu projecte d'autorealització i autonomia són massa exigents, estressants i simplement sobrecarregants. Absurdament, els processos continus d'emancipació i individuació (Beck 1992) que són constitutius i normativament exigits pel projecte modernista de la democràcia liberal estan produint les seves pròpies crisis. La politització de totes les esferes de la vida, des del que és privat fins al medi ambient, des del cos fins a la paraula, està fent inabastables les pretensions de la democràcia.

Especialment, les parts privilegiades del demos van optar per compensar aquesta constatació desagradable i salvar aquestes tensions òbvies mitjançant una política del hype: una dinàmica social produïda a través d'una escenificació i circulació emocional d'un futur diferent i lloable -però en realitat poc realista i oportunistament exagerat-. Per exemple, la política del “hype” apunta a la celebració emocional de la tecnologia com un futur eficient i sostenible, sense canviar realment res des del punt de vista polític, tret del valor borsari d'alguns estrats financers privilegiats. El “hype” celebra la “politització extrema sense conseqüències polítiques” (Jäger 2023). Això recorda el que Guy Debord va descriure al seu dia com a “societat de l'espectacle” (1967).

Aquest espectacle funciona amb la posada en escena de promeses audaces, la representació de “disbarats” (Frankfurt, 2005) com a lloables i factibles. Com a reacció a la constatació de la doble moral de les elits i de la disfuncionalitat del sistema liberal, cada vegada més sectors del demos opten per qüestionar la democràcia liberal occidental o fins i tot enfurismar-se contra ella. Queda oberta la qüestió de si la democràcia liberal serà capaç de fer front a aquestes tensions inherents o degenerarà.

Jascha Bareis

Politòleg la passió del qual es troba a la cruïlla de les qüestions de normativitat, comunicació política i estudis del futur. Actualment, analitza i comenta la política de la IA, l'oligarquia tecnològica i el camp de l'hype. Altres camps d'especialització són l'avaluació tecnològica, la confiança i la tecnologia, i la teoria democràtica. És membre del personal científic de l'ITAS, grup de recerca “Digital Technologies and Societal Change” i investigador associat del “Humboldt Institute for Internet and Society” (HIIG), programa de recerca “The Evolving of Digital Society”.