«L’ensenyament a distància té un paper rellevant no solament en la formació al llarg de la vida, sinó també en la formació inicial i que la UOC és un experiment reeixit que acumula un saber fer durant molts anys i que és, essencialment, el seu capital. I no n’hi ha tants, de capitals similars. Quantes institucions tenen el saber acumulat que té la UOC al món? Poquetes. I per això pot arribar a ser un actor rellevant si s’ho proposa.»

«Avui dia hi ha eines per a experimentar en l’educació a distància dirigida a sectors de la població molt amplis: per exemple l’experiència dels cursos massius oberts i en línia. Nosaltres, l’equip que dirigeixo d’Universia, hem posat a disposició de les universitats sòcies –primer espanyoles i ara també llatinoamericanes– una plataforma perquè puguin experimentar perquè estem convençuts que és una cosa que és aquí i que no marxarà, hi és per quedar-s’hi, en el sistema educatiu, i val la pena.»

«Això és quelcom en què la UOC té un cert futur. Suposo que hi deu haver també detractors –els que consideren que l’ensenyament massiu no té futur– no ho sé, però de moment hi ha uns quants milions de persones que s’hi han apuntat arreu del món i sembla que això va a més. I segur que canviarà moltíssim: deixarà de ser gratuït, o no... Fins on podem arribar? No ho sé, però no deu ser res passatger quan, per exemple, Google també hi ha entrat.»