Reptes i oportunitats de la universitat en un context global, per Jaume Pagès
Els rànquings internacionals, com avaluen les universitats espanyoles?
«Hi ha una notícia positiva que no es diu i que diré jo: el rànquing de Xangai també publica un rànquing per especialitats, per temàtiques. En fa diversos: una vintena. I d’aquí només en publica unes 200. Així com del rànquing general publica 500 universitats, de les especialitats en publica 200. 200 per 20 serien 4.000 universitats, però no és veritat perquè n’hi ha moltes de repetides i surten una mica més de 500 universitats diferents. Doncs d’aquestes 500, n’hi ha 22 d’espanyoles. Si un mira per països, resulta que Espanya és el sisè país del món amb més universitats reconegudes dins d’aquest rànquing d’especialitat de Xangai. Jo, a més a més, penso que el rànquing per especialitats és molt més fiable que el rànquing general perquè veig més capaç de dir i avaluar la capacitat d’una universitat a l’hora de fer estudis de medicina o filosofia o matemàtiques que no pas la capacitat global d’una universitat.»
«El sistema d’ensenyament superior està ben vist per la societat: no hi ha cap família que no vulgui que els seus fills hi vagin.»
«Vivim en un món en crisi: molts dels sistemes de la nostra societat estan en crisi. Jo no vull posar-hi el dit, però seria fàcil dir que «dins el sistema X hi ha corrupció, dins el sistema Y estan assenyalats amb noms i cognoms, hi ha processos, etc.» i no tinc coneixement que el sistema educatiu fins ara hagi estat sotmès a això. Si voleu, això que dic és a la defensiva... Bé, és a la defensiva o a l’ofensiva, perquè a vegades les lliçons que ens volen donar vénen justament d’aquests sectors que no sé com s’atreveixen a parlar!»