Lliçons que hem après de la crisi, per Jordi Galí
Què és la crisi del deute a Europa?
«El que ha passat a Europa o, concretament, en alguns països de la perifèria de la Unió Europea, és que hi ha hagut en un determinat moment ja una pèrdua de confiança per part dels inversors en la capacitat dels governs d'aquests països de retornar tot el deute que havien acumulat. Aquesta pèrdua de confiança porta que aquests països es trobin amb dificultats a l'hora de refinançar el seu deute.»
«Davant d'aquesta situació insostenible i davant del risc que aquests països o alguns d'aquests països fessin fallida, la Unió Europea va haver d'actuar. I va haver d'actuar aprovant uns programes d'assistència financera i acompanyats de condicions d'ajustament macroeconòmic.»
«Com a mínim alguns elements d'aquests rescats van violar de forma clara el que es veien com dos pilars del Tractat europeu i del funcionament de l'economia europea. El primer pilar era el que s'anomena la clàusula de no rescat –no-bailout clause–, que diu que en cap circumstància la Unió Europea haurà de veure's forçada a assumir tots els deutes i a rescatar un país. (...) I el segon element important era la prohibició explícita de no monetització del deute públic. Què vol dir això? Que el Banc Central, en principi, no pot finançar els dèficits de cap país membre de la Unió Monetària.»