Lliçons que hem après de la crisi, per Jordi Galí
Totes les crisis financeres han estat iguals?
«Les crisis financeres en el passat eren molt més freqüents que actualment, i tenien un component molt important vinculat als pànics bancaris. És a dir, normalment s'originaven en el fet que un o més bancs, en un determinat país, es percebien com insegurs i això portava una retirada massiva de dipòsits per part dels seus clients.»
«En el segle XX, entre la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i especialment després del Crac del 1929 i la Gran Depressió a què va portar, hi ha una regulació més estricta del sistema bancari, que bàsicament estava no regulat abans, i sobretot hi ha la introducció de dos elements nous que tendeixen a estabilitzar aquest sistema. Un és la introducció dels fons de garantia de dipòsits. (...) I l'altre, l'aparició o la generalització dels bancs centrals a tot el món, que tenen un mandat clar, entre altres, d'actuar com a prestamistes d'última instància.»
«Això ha permès reduir enormement la incidència d'aquests pànics bancaris. De fet, durant l'última crisi hi ha hagut molt pocs exemples de pànics bancaris, en el sentit tradicional del terme.»