Lliçons que hem après de la crisi, per Jordi Galí
Com ha estat la política monetària durant la crisi?
«En el mercat interbancari –els crèdits que s'atorguen entre els bancs– els tipus d'interès estaven molt per sobre, durant un temps –van estar, ara ja no–, del que seria el tipus oficial, quan en temps normals, en circumstàncies normals, serien bàsicament el mateix.»
«Les baixades espectaculars de tipus d'interès que van decidir els bancs centrals no es van reflectir massa o suficientment en els tipus d'interès que realment afecten les empreses i les famílies. I, per tant, no van permetre un estímul de l'economia tan gran com hagués estat desitjable.»
«Ens vam trobar amb una situació sense precedents en les últimes dècades, que era que la inflació continuava baixant, les taxes d'atur augmentaven, el creixement era negatiu i, per tant, els bancs centrals tenien tots els incentius per a reduir els tipus d'interès. Però què passa? Que això té un límit, i el límit es diu zero. Els tipus d'interès no poden baixar per sota de zero.»
«El Banc Central Europeu, durant la crisi, ha hagut d'anar relaxant els requeriments de qualitat d'aquests actius que serveixen de colateral i, per tant, gairebé qualsevol actiu que no sigui un actiu escombraria pot ser utilitzat de colateral, tot i que no tingui uns ratings molt alts.»
«Els bancs centrals, quan arriben al límit inferior zero per als tipus d'interès oficials, òbviament ja no poden reduir aquest tipus d'interès, però el que sí que poden fer és intentar influir sobre les expectatives dels inversors respecte a quins seran els tipus d'interès oficials en el futur.»