Art i coneixement per a construir el que és comú, per Manuel Borja-Villel
Transformar el museu en un entorn compartit
«El museu era una de les institucions privilegiades de la burgesia il·lustrada on es conservava el coneixement i se sancionava la història. Però tot això ha canviat.»
«El museu ja no sanciona, ja no és el preceptor com tampoc ho és la crítica. Els qui sancionen en aquests moments són les grans col·leccions, les grans fortunes, que curiosament acostumen a estar molt sovint als museus.»
«Més d'una persona ha vist el Guernica amb un selfie, més que directament.»
«Tenim el repte de replantejar les nostres institucions. Continuen essent absolutament bàsiques, com el coneixement, l'exposició, la col·lecció, com aquesta altra manera de conèixer.»
«Hem d'imaginar el museu d'una altra manera… ha de ser un museu on clarament comencem a pensar el que és comú, en el sentit que les obres i els coneixements són de tots i han de generar un espai compartit.»
«Replantejar la nostra pròpia noció d'identitat, la nostra pròpia noció de com es generen els límits, de com escrivim la història, és un aspecte que avui dia és fonamental.»
«En el segle XXI el museu, com va ser en l'edat mitjana i en els segles XVII i XVIII, no pot anar separat de la universitat, del coneixement.»
«L'acord universitat-museu per a impulsar el grau de Belles Arts en línia forma part d'aquesta nova manera d'imaginar les institucions.»